divendres, 16 de gener del 2009

Des de la lluna i mirant al mar

Era una nit fosca, amb poca llum, avançant en el temps, a poc a poc, dins d'un silenci harmoniós. Un somriure dibuixat en la meva cara, en els meus llavis, un somriure de felicitat i desig de que tot comencés, de que tot acabés. De sobte, els pocs rostres propers, les veus, la llum, tot s'apagà, tot desapareixé d'allà dins.. Dins d'aquesta foscor, la lluna al final, en el fons del meu fons. Oh, quina claror ! Què és tota aquesta llum ? Quina plenitud de lluna !. Llavors un àngel aparegué. L'àngel de la guarda no abandonà el seu acompanyament, la seva guia, en moments difícils de la meva vida. Allà estava, quiet, contemplant-me... amb cada mirada seva, amb cada gest seu, el meu amor més gran es feia, la meva gratitut s'escampava per tots costats. Calia que arribéssin a tots aquells que han patit amb mi, a tots aquells que m'han acompanyat en silenci o sense ell, a tots aquells el desig dels quals era la meva felicitat. El temps no s'atura... era el moment d'acostar-me a ell. On vas ?, em va preguntar... Vull acostar-me a tu, et vull sentir proper meu -la resposta va sortir sense adonar-me, sense pensar- Ell respongué: "Sempre sóc a prop teu, sempre que em necessités sóc aquí. Vine, anem junts allà on el cel s'uneix a la terra". On deu ser aquest lloc ? -em vaig preguntar a mi mateixa- Res, en un moment ho vaig saber... Caminant tranquil·lament varem arribar al mar. Ens vam seure i els meus ulls contemplaren com el cel i el mar junts estaven... Amb aquesta pau i aquesta harmonia, em despertà envoltada de gent estranya. Vaig sentir una veu, una veu meravellosa per mi... era una veu coneguda... Era la veu de qui ha fet que avui per avui la meva cara hagi canviat... Ha esborrat el dolor dels meus ulls. S'ha difuminat la por, la por de saber si aquell dia seria un dia difícil o el podria gaudir plenament... Han sobrat les paraules. Les mirades i els gestos de comprensió han estat suficients per transmetre'm pau i esperança. Gràcies a l'àngel de la guarda per a acompanyar-me i gràcies a l'ÀNGEL que ha fet possible, amb la seva ajuda i acompanyament, que els meus ulls ofereixin una mirada més transparent cada dia que passa. Gràcies a tots els éssers que m'han tingut present en algun moment.