Ser generós

No sé perquè, però sempre m'ha estat difícil acceptar el que em volen donar els que m'envolten. Vull ser generosa amb ells però mai sóc conscient de si "allò" és suficient o no, perquè sempre penso que ells m'han donat molt més del que jo els pugui donar. Molts veuen que en donar un "regal" -entenent "regal" com una cosa material- ja és ser agraït. Però, sóc de les que penso: "quan es dóna un regal el que vols és manifestar l'amor que sents per aquella persona". S'és agraït per l'amor que ha nascut; ja sigui pels lligams familiars o pels vincles d'amistat o perquè tu et sents agraït per allò que t'han donat en un moment de la teva vida.
Aprofito aquest espai immens per exterioritzar l'amor que sento per l'"Àngel" que canvià el meu destí i que amb la seva mirada, les seves paraules i els seus gestos em mostrà la seva comprensió per allò que jo estava patint en aquell moment. Quan li vaig donar el meu regal -una fada dels desitjos- li estava agraint tot allò que m'havia donat i que desitjava que els seus somnis es fessin realitat, ja que això també em faria sentir molt feliç a mi. El meu desig era que aquella petita fada li donés llum als seus somnis de la mateixa manera que ella, amb la seva professionalitat, havia fet realitat el meu.
Això hauria de ser la generositat: "un sentiment que creix amb l'augment de la capacitat d'estimar".