Manolo García: Rock alternatiu

Qui és ?

Manolo García va néixer a Férez (Albacete) el dia 19 d'agost de 1955 però es va criar al barri de Poblenou de Barcelona. Les seves dues grans passions són la pintura i la música.

"El último de la fila"

El 1982 coincideix amb en Quimi Portet, quan aquest darrer tocava la guitarra per al grup "Los rápidos". De la seva unió va néixer el grup "Los burros", la llavor del que seria finalment "El último de la fila". És amb aquest darrer grup amb qui aconsegueix els seus èxits més grans, amb discos com "Como la cabeza al sombrero", "Astronomia razonable" i altres, fins que el 1998 decideixen separar-se i continuar cadascú amb la seva carrera en solitari.

Manolo García: en solitari

El mateix any 1998, Manolo García anuncia la publicació del seu primer àlbum en solitari, "Arena en los bolsillos", amb el que conseguix un rotund èxit de vendes amb una gran gira per tot el territori espanyol.

El 2001 publica el seu nou disc "Nunca el tiempo es perdido", amb qui de nou aconsegueix un gran èxit. El següent treball de Manolo García és el titular "Para que no se duerman mis sentidos". És un treball eclèctic de moltíssima i variada sonoritat, on les lletres tenen un pes propi i signifiquen un pas més cap al món més personal del músic i compositor. Aquest disc conté 16 noves cançons, una d'elles instrumental.

El maig de 2008 apareix "Saldremos a la lluvia", gravat després d'un any de treball molt acurat de composició i preproducció. Aquest treball trenca un silenci de més de tres anys i va estar gravat a Figueres (Girona) i Creta (Grècia). La producció és del mateix Manolo García i la mescla és de Neil Dorfsman (The Rolling Stones, Eric Clapton, Mark Knopler, Oasis...) a Kentucky (Estat Units) i Óscar Clavel (dos cançons) a Madrid. La masterització l'ha fet Ted Jensen (Rolling Stones, The B-52’s, Norah Jones, Talking Heads, Madonna...) a Sterling Sound (Nueva York).

Per a saber més de la vida de Manolo García, us recomano visiteu aquesta pàgina

Àlbums i cançons (en solitari):

"Arena en los bolsillos"

Prefiero El Trapecio
Carbón Y Ramas Secas
Del Bosque De Tu Alegria
Pájaros De Barro
Sobre El Oscuro Abismo En Que Te Meces
A Quien Tanto He Querido
Como Quien De Un Refresco
Zapatero
A San Fernando, Un Ratito A Pie Y Otro Caminando
La Llanura
Viernes
La Sombra De Una Palmera
Carbón Y Ramas Secas - (version 2)
Pajaros De Barro

"Nunca el tiempo es perdido"

Sin que sepas de mí
Suave, suave
Rosa de Alejandría
Somos levedad
Con los hombres azules
Vendrán días
Mientras observo al afilador
Nunca el tiempo es perdido
Por respirar
Alegre como una mosca ante un pastel de bodas
Prendi la flor
En los desiertos por habitar
Alegre como una mosca ante un pastel de bodas
Un plan

"Para que no se duerman mis sentidos"

Una tarde de sol
Para que no se duerman mis sentidos
Sobre tus pasos
Malva
Niña Candela
Sólo un poco
En una playa calma
Fragua de los cuatro vientos
Serena barca
Vive en mí un recuerdo
Ardió mi memoria
En un estanque de libélulas
Si te vienes conmigo
Eramos tarde
De libélulas
La atunara

"Saldremos a la lluvia"

Saldremos a la lluvia
No estés triste
Morder el polvo
Provincia de Río Negro
Me he sentado a esperar
Sabrás que andar es un sencillo vaivén
Tu pequeña tienda
Los críticos
Contigo me quedaría
En el batir de los mares
A lo lejos del río
Cierro la noche
Sueño 28
Sabrás que andar es un sencillo vaivén
No estés triste (Videoclip)

La cançó: "Saldremos a la lluvia"


Aquí podem sentir el laúd de Creta d'Achilleas Persidis, la lira de Stelios Petrakis i la percussió de Panagiotis (Tsico) Katsikiotis. És una cançó amb ritmes ondulants, sons acústics, amb olor i gust a la terra...Com a bon defensor de la terra (igual que jo).



Lletra de la cançó

Y si llueve saldremos a la lluvia a lavar las minas que van acumulando mugre
de palo de gallinero..
Tanta mentira, tanto fingir, tanto desastre…
Desnudos sobre el mascaron de proa.
Lamiendo con la punta de la lengua,
el tinte que desprende la máscara,.
Se arrecia el viento norte abajo telas,
calzarse botas y escribir las archas
sobre la superficie caminamos, que sobre la superficie nos salvamos.
No solo pueden ellos, y mejor si no hay motores, tenemos velas!…
no solo pueden ellos, y mejor si no hay motores, tenemos velas
Bajo nosotros, los huesos y las piedras que son los sentimientos de nuestra incierta gloria.
Y si llueve saldremos a la lluvia, a vaciar el semillero de sonrisas y esperar cosechas…
En la silla de parar las prisas, tanto correr, tanto asentir, tanto quemarse…
El viento te traerá nuevos encuentros, amores nuevos y una vida dulce… más plena cuanto menos soberbia,
Si arrecia el viento norte abajo velas, calzarse botas y elaborar archas, sobre la superficie nos salvamos desde lo más profundo respirando…
No solo pueden ellos, y mejor si no hay motores, tenemos velas… bajo nosotros los huesos y las piedras que son los sedimentos de nuestra incierta gloria.
Bajo nosotros tejidos los momentos que manan de la calma lo único que cuenta.
No solo pueden ellos.. y mejor si no hay motores, tenemos velas.
No solo pueden ellos… y mejor si no hay motores, tenemos velas…
Bajo nosotros las huellas y las piedras serán el rudimento de nuestra incierta gloria..
Bajo nosotros ceñidos los momentos que manan de la calma lo único que cuenta.

Gira 2008: Girona. El darrer concert

Fins el darrer moment vaig patir per si podria anar o no (aquell dia tenia forts dolors abdominals) però finalment vaig poder anar-hi amb la meva amiga Lourdes. Va estar una nit genial... Quin concert !!. És que en Manolo García dóna tant en els seus directes, ho viu tan intensament que al final tu acabes també com ell.. No va parar en cap moment, pujant, baixant, recorrent tota la pista, pujant a les grades, pujant sobre els equips de so, saludant a tot el món... i, no podia faltar (almenys m'hagués sabut molt greu) el seu reclam per tal que tothom ("que vulgui") lluitem, i només nosaltres ho podem fer, per a defensar la nostra terra i tots els éssers vius que hi estem.

Aquí us deixo algunes imatges (si algú les vol fer servir, si us plau demaneu-me el permís... jo també ho he fet ja que han estat fetes per la meva amiga):

visiteu també la seva web oficial, val la pena no us la podeu perdre.

Petita guia dels viatges: Porto (Cap. 1)

Vista general de Porto amb el riu Duoro en un primer pla

El centre històric de Porto va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1996. Porto està situat al nord de Portugal, a uns 317 kms de Lisboa, la capital, i d'uns 118 de Coimbra. Destaca pels seus carrers medievals, els quals formen, en direcció al riu Duero, una trama túpida i irregular. La part més moderna de la ciutat s'obre a avingudes amples i places (veure fotos). 

Carrer típic del Porto històric 

Vista del centre modern de la ciutat

La catedral i el seu entorn:

El nucli antic de Porto gira al voltant de la catedral. Es troba situada a un alti anomenat Alto da Penaventosa. Té un aspecte defensiu i macís. La Sé (catedral) és una església-fortalesa d'estil romànic de transició, construïda durant els segles XII al XIV. Té dos claustres, un de romànic i l'altre de gòtic. L'interior està format per tres naus plenes de capelles barroques plenes d'ornament. D'aquestes capelles destaca la del Santíssim Sacrament amb un altar de plata. A la mateixa plaça hi trobem el Palau de l'Arxibisbe, d'estil barroc encara que d'origen medieval. No molt lluny d'aquí, trobem l'església de Säo Lorenço, popularment coneguda com l'església Dos Grilos. Aquesta església és d'una sola nau i al seu interior hi trobem un retaule del segle XVII. En el convent annexe s'hi troba el museu d'Art Sacre.

Molt aprop del Palau de la Bolsa, hi trobem lä basílica de Säo Francisco. Conserva l'estil gòtic en algunes de les seves parts però el pòrtic de la façana exterior i altres elements són d'estil barroc (cal pagar entrada que inclou la visita a la basílica i a unes catatumbes). Destaca per la recargolada decoració amb talles de fusta i per la qual varen ser necessaris més de 200 kg. de pols d'or per a recobrir la mena de gruta que hi ha al seu interior.

Igreja Säo Francisco amb el seu interior banyat d'or

També destaquen: l'església de O Carmo, el museu Soares dos Reis, l'església de Cedofeita, l'església de San Bento da Victoria.

Els enrajolats blaus

A part d'alguns edificis civils, a Porto hi podem trobar una de les estacions ferroviàries més boniques del món: la de Säo Bento, edificada sobre un antic convent benedictí. L'estació destaca pel seu vestíbul principal decorat amb enrajolats, obra de Jorge Colaçao el 1930. Hi podem veure escenes de camp i diversos episodis de la fundació i història de la ciutat. Els superiors són policroms i més petits que els de la part inferior, que varen ser esmaltats amb la típica coloració blava dels enrajolats portuguesos.

Estaçao Säo Bento amb els seus enrajolats

Tant com l'arquitectura barroca, l'art dels enrajolats és part integrant del paisatge urbà de Porto. És en el segle XIX, que les façanes de les cases de Lisboa i Porto es cobreixen d'enrajolats.

Els ponts "francesos"

Quan arribes a Porto el que més crida l'atenció d'un són els ponts. 

Ponte D. Maria Pia:

El més antic és el de D. Maria Pia, amb un únic arc metàl·lic de 354 metres, inaugurat el 1877, segons el projecte de l'enginyer francès Gustave Eiffel. Aquest pont es va destinar únicament per a trens amb una via 61 metres de l'aigua.

Ponte Dom Luis I:

Té dos pisos, l'un a deu metres sobre el riu i l'altre a setanta. Té 172 metres de llum i fou construït per la societat belga Willebroeck el 1886. Enllaça directament amb el barri de Ribeira (a la ribera del riu), escenari habitual de mercats. Ribera, laberint de carrers estrets amb sòlides casones, és la part més antiga de la ciutat.

Ponte da Arrábida:

És el més proper al mar i fou construït el 1963. Té una volta de formigó de 270 metres de llum, que el converteix en l'arc més gran del món d'aquest material. Sobre ell passa l'autopista Porto-Lisboa i la carretera de circumval·lació. L'arc superior té una longitud de 500 metres i està a 80 metres del nivell del riu.

Ponte Pênsil:

El Ponte Pênsil, oficialment anomenat Ponte D. Maria II, va ser projectat pels enginyers Mellet y Bigot. El pont va ser inaugurat el 1843. El pont tenia dos obeliscs de pedra amb 18 mts. d'alçada a cada costat. D'aquest pont, avui dia només queden dos obeliscs al marge dret del riu.

Ponte Säo Joäo:

És projecte d'Edgar Cardoso i ha de substituir el vell pont Maria Pia. És un pont ferroviari. La seva inauguració va ser el 24 de juny de 1991.

Ponte do Freixo:

És del professor António Reis i està constituït per dos vigues bessones separades de 10 metres al llarg de tota l'extensió. Es troba a l'extrem de la ciutat. Té 8 vies de trànsit.

Ponte Infante D.Henrique:

Va ser inaugurat el 30 de març de 2003. El responsable del seu disseny va ser l'enginyer Adão da Fonseca. El pont té una distància de 371 metres i un tauler de 20 metres d'ample. Es tracta d'un pont de cota alta que presenta una solució d'arc “Tipus Maillart” amb unes mides que constitueixen un record mundial i considert pels especialistes mundials com un dels més bonics del món. Està destinat a la circulació d'automòbils.

El vi de Porto

És un vi envellit i exportat des de la ciutat de Porto, produït exclusivament a la regió vinícola del Duoro. Hi ha diverses classes de ví: blanc, negre (red), negre ros (ruby), el ros (tawny).

Casa Ramos Pinto

  

Entrada als cellers i al museu de "Ramos Pinto". Un dels molts que hi ha al marge esquerre (direcció al mar) de la ribera de Duoro (Vila Nova de Gaia).

La casa Ramos Pinto va ser fundada per Adriano Ramos Pinto el 1880, quan només tenia 21 anys. Inicialment, el destí dels vins que fabricaren era per a Amèrica del Sud i, més en concret, per a Brasil. La seva expansió a Europa es va produir per la qualitat dels seus vins i pels no menys famosos cartells.

Alguns dels seus vins són:

• Ramos Pinto - Quinta da Ervamoira
• Ramos Pinto - Tawny Porto Superior
• Ramos Pinto - Lágrima Porto
• Ramos Pinto - Quinta do Bom Retiro
• Ramos Pinto - Porto vintage
• Ramos Pinto - Duas Quintas reserva
• ....

Per a més informació visiteu la seva web oficial

  

Una imatge que representa molt bé la importància dels cellers de vi de "Oporto" i que es troben a Vila Nova de Gaia, l'altre costat de la ribera (un costat tenim Porto i l'altre Vila Nova de Gaia)

La música portuguesa: el fado

El fado a través dels versos cantats manifesta la melancolia. D'aquestes veus hom es pot commoure amb els pensaments amargs que expressen les dificultats de la vida, l'amor perdut o l'emigració. Fado ve del llatí i significa destí. L'origen s'atribueixen a barris marginals. Fins i tot, s'associava a cants de prostitutes com una de forma d'alleugerar l'espera dels seus clients. Eren melodies que es cantaven en llocs portuaris decadents, a l'interior de tavernes plenes mariners.

Posteriorment, aquestes cançons es va posar de moda entre les classes aristocràtiques, que varen introduint aquests versos cantats en els seus salons nobles.

Escolteu aquest fado: "Uma casa Portugesa" d'Amalia Rodrigues:

Numa casa portuguesa fica bem 
pão e vinho sobre a mesa. 
E se à porta humildemente bate alguém, 
senta-se à mesa co'a gente. 
Fica bem esta franqueza, fica bem, 
que o povo nunca desmente. 
Uma alegria da pobreza 
está nesta grande riqueza 
de dar e ficar contente. 

Quatro paredes caiadas, 
um cheirinho a alecrim, 
um cacho de uvas doiradas, 
duas rosas num jardim... 
Um São José de azulejos 
mais o sol da Primavera, 
uma promessa de beijos, 
dois braços à minha espera... 

É uma casa portuguesa, com certeza! 
É, com certeza, uma casa portuguesa! 

No conforto pobrezinho do meu lar, 
há fartura de carinho. 
E a cortina da janela, o luar, 
mais o sol que bate dela... 
Basta pouco, poucochinho p'ra alegrar 
uma existência singela... 
É só amor, pão e vinho 
e um caldo verde, verdinho 
a fumegar na tigela. 

Quatro paredes caiadas, 
um cheirinho a alecrim, 
um cacho de uvas doiradas, 
duas rosas num jardim... 
Um São José de azulejos 
mais o sol da Primavera, 
uma promessa de beijos, 
dois braços à minha espera... 
É uma casa portuguesa, com certeza! 
É, com certeza, uma casa portuguesa!

Porto, muito obrigado pela sua bem-vidos este julho passado.

The Beatles: Pop

No cal presentacions:

Quartet britànic, integrat per John Winston Ono Lennon, James Paul McCartney, George Harold Harrison y Richard Starkey -Ringo Starr- que es formà el 1957 a Liverpool i es va disoldre el 1970. En poc temps varen aconseguir el que molts altres varen tard anys i anys. Es varen convertir en un fenómen de vendes. Se'ls considera una de les bandes musicals més influients i exitoses de la segona meitat del segle XX.


Un canvi en la música del segle XX:

La revolució és un canvi brusc, total i radical. Això va passar amb aquest grup britànic. Un grup de joves va sorgir imposant un ritme fins llavors mai escoltat. The Beatles, amb la seva música, varen aconseguir destacar i trencar amb tot el que hi havia. Però, no només amb la seva música, sinó també amb la seva forma de vestir i amb les seves actuacions varen imposar una moda i un estil de comportament. A finals dels anys 50 en l'àmbit musical del Regne Unit s'inicià un moviment cultural juvenil que fou com una alternativa al domini nordamericà liderat per Elvis Presley, que a partir del ritme e instrumentació del rock and roll va derivar al pop. El nom del grup deriva d'un joc de paraules entre escarabat (beetle) i ritme/compàs (beat),

La seva discografia:

1. 1963: Please Please Me. With The Beatles
2. 1964: A hard day's night. Beatles for sale
3. 1965: Help!. Rubber Soul
4. 1966: Revolver
   
5. 1967: Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band. Magical Mystery Tour
6. 1968: The Beatles (White Album)
   
7. 1969: Yellow Submarine. Abbey Road
8. 1970: Let it be

I després:

1. 1973: 1962-1966. 1966-1970
2. 1988: Past Masters
   
3. 1994: Live at the BBC
   
4. 1995: Anthology 1
   
5. 1996: Anthology 2. Anthology 3
6. 1999: Yellow Submarine Songtrack
   
7. 2000: 1
   
8. 2003: Let it be.... Naked
   
9. 2007: Love
   

Imatges d'algunes de les seves actuacions:

The Theatre Went Wild

Concert de 1963

La cançó: In my life

Aquesta cançó està inclosa en el sisè àlbum d'estudi "Rubber Soul". Va ser gravada el 17 de juny de 1965 i publicada el 3 de desembre del mateix any (quan jo tenia 1 any i escaig) i el tema el va escriure John Lennon i Paul McCartney. El disc va ser produït per George Martin, el qual hi toca el teclat, per a la discogràfica EMI. La considero una de les grans obres del grup.



La lletra de la cançó:

(versió original en: anglès)

In my life

There are places I'll remember
All my life though some have changed
Some forever not for better
Some have gone and some remain
All these places have their moments
With lovers and friends I still can recall
Some are dead and some are living
In my life I've loved them all

But of all these friends and lovers
There is no one compares with you
And these memories lose their meaning
When I think of love as something new
Though I know I'll never lose affection
For people and things that went before
I know I'll often stop and think about them
In my life I love you more

Though I know I'll never lose affection
For people and things that went before
I know I'll often stop and think about them
In my life I love you more
In my life I love you more

(versió traduïda en: castellà)

En mi vida

Hay lugares que recordaré toda mi vida,
aunque algunos han cambiado.
Algunos para siempre, no para mejor,
algunos se han ido y otros aun existen.
Todos esos lugares tienen sus momentos
con amantes y amigos que aun puedo recordar.
Algunos han muerto y otros viven,
en mi vida los he amado a todos.

Pero de todos esos amantes y amigos
no hay nadie que pueda compararse contigo.
Y estas memorias pierden su sentido
cuando pienso en el amor como algo nuevo.
Aunque sé que nunca perderé el afecto
por las personas y cosas que se fueron antes,
sé que a menudo pararé y pensaré en ellas,
en mi vida te querré a ti más.

Aunque sé que nunca perderé el afecto
por las personas y cosas que se fueron antes,
sé que a menudo pararé y pensaré en ellas,
en mi vida te querré a ti más.
en mi vida te querré a ti más.

The Mamas and The Papas: Folk-pop. Rock

Qui són ?

Grup musical dels anys 60, juntament amb grups com The Byrds Beach Boys, Turles o The Association, format per dues veus masculines (John Phillips i Denny Doherty) i dues veus femenines (Cass Elliot i Michelle Phillips). En John era qui preparava els arranjaments i la veu dolça que se sent és la de la seva esposa Michelle. Un dels temes més recordats és California Dreamin. Abans de crear el grup, tots menys Cass Elliot formaven un grup anomenat The Journymen. No obstant, tots quatre varen anar a descansar a les Illes Verges amb la finalitat de trobar nous fonts d'inspiració, tot i que John no creia gaire en les habilitats de Cass Elliot per a adaptar-se al seu estil. Allà va ser on varen tocar per primera vegada tots plegats. Mentre Cass va marxar cap a California, els altres se n'anaren cap a Nova York (més aviat per la resistència del governador de les Illes que trobava molesta la seva presència). Com que el tercet no troba espais on cantar, decidiren anar-se'n cap a California on per mitjà de Cass aconseguiren una audiència amb el productor Lou Adler. Els hi va oferir un contracte amb el segell Dunhill.

La seva discografia:

La seva primera gravació va ser com a coro per a Barry McGuire. En aquest disc es va incloure la cançó "California Dreamin'". La cançó va arribar al número 4 de les llistes a finals de 1965. El gener de 1966 varen llançar el que va ser el seu primer número ú "Monday, Monday" que formà part del seu primer àlbum "If You Can Believe Your Eyes and Ears".

Enmig de grans diferències internes i "rotllos" entre ells. el grup va gravar els següents àlbums:

- "I Saw Her Again, Last Night"
- "Deliver" amb l'èxit "Creeque Alley"
- "Farewell to the First Golden Era" (disc de grans èxits)
- "The Papas and the Mamas" l'abril de 1968, quan el grup decideix separar-se

No obstant, el segell discogràfic per a llançar la carrera en solitari de Cass Elliot, treu al mercat:

- "Midnight Voyage" i "Dream a Little Dream of Me" el mes de juny del mateix any.

Però per exigències de contracte, varen tenir que treure un darrer disc el 1971 anomenat "People Like Us"

La cançó escollida:



La lletra de la cançó:

(versió original: anglès)

All the leaves are brown
And the sky is grey
I´ve been for a walk
On a winter´s day
I´d be safe and warm
If I was in L.A.

California dreaming
On such a winter´s day

Stopped into a church
I passed along the way
Well, I got down on my knees
And I pretend to pray
You know the preacher likes the cold
He knows I´m gonna stay

All the leaves are brown
And the sky is grey
I´ve been for a walk
On a winter´s day
If I didn´t tell her
I could leave today

(versió en: castellà)

Todas las hojas son color café y el cielo es gris
He estado caminando en un día de invierno
Estaría seguro y tibio si estuviera en L.A.
California sueña con un día de invierno como este

Parado en una iglesia pasé a lo largo del camino
Pues me puse de rodillas y fingí rezar
Tu sabes al predicador le gusta el frío
El sabe que me voy a quedar
California sueña con un día de invierno como este

Todas las hojas son color café y el cielo es gris
He estado caminando en un día de invierno
Si no le dije a ella que podría irme hoy
California sueña con un día de invierno como este
California sueña con un día de invierno como este
California sueña con un día de invierno como este

Els records de la família

Dins els records que m'han portat els amics estimats, també tinc un espai pels que en algun moment del temps algún membre de la família m'ha portat i els quals els hi tinc una estima molt especial.

Entre ells, tinc que els em varen portar el meu germà i la meva cunyada en una sortida que varen fer a França fa molts i molts anys i que són unes figures que van de "parelleta" i que són molt macos (com ells dos):

La "parelleta" de França

O un Nadal, que en varen regalar aquest arbre tradicional finlandès. La tradició és que agafis un tros de l'arbre i l'emboliquis amb un desig. El guardis separat de l'arbre i segur que al final aquest tros tornarà a l'arbre, la qual cosa voldrà dir que el desig s'ha complert.l

Arbre tradició finlandesa

O un altre que també hi tinc un record molt especial és aquest de la meva neboda Laura, quan va fer la seva primera sortida amb l'escola cap a Barcelona, Com que sap que sóc barcelonista em va portar aquest iman per a la meva nevera:

Iman del Barça

Els meus pares també han pensat en mi. En un viatge familiar que varen fer ells, amb el meu germà i la meva cunyada, les meves dues nebodes (o sia les seves netes) i els sogres del meu germà, a la Val d'Aran, em varen portar aquesta parelleta de mússols. Qué bonics que són !!, eh ?

Mússols de la Val d'Aran