Noblesa obliga - Donna Leon -

La trama es centra en un poble petit als peus de les Dolomites. Amb la presència del nou amo d'una granja abandonada, tot l'entorn es veu alterat. El nou propietari està duent a terme obres de reforma a la seva granja, quan uns dels treballadors descobreix una sepultura macabra als jardins. Pel pas del temps, el cos està pràcticament descompost. La primera pista està en un anell de segell que és trobat a prop de la tomba i que condueix al comissari Brunetti al cor de Venècia, on una família aristocràtica està plorant el fill segrestat.
És una novel·la negra molt engrescadora, on els detalls que es descriuen en cada plana del llibre formen part d'una llarga llista de pistes, les quals han estat seccionades per arribar a desembolicar al final el misteri.

Gary Jules: Rock alternatiu

Qui és ?

Gary Jules (Gary Jules Aguirre, nascut el 19 de març de 1969 a Fresno (California), és un compositor i cantautor americà, que es va fer famós per la versió del tema Mad World (orginaralment del grup Tears for Fears, que va aparéixer a la pel·lícula Donnie Darko i en el vídeojoc Gears of War). El single de la cançó arribà al lloc núm. 1 del Regne Unit (UK Christmas Number One single) el 2003. Quan aquest tema es va popularitzar, la seva veu fou comparada amb la del cantant de R.E.M., Michael Stipe.

Alguns dels seus projectes ?

Alguns dels seus projectes del començament varen ser bandes com The Ivory Knights, Our Town Pansies, Woodenfish, Kofi i Heroes and Heroin, entre d'altres

Fins ara, quins discos ha publicat?

Greetings from the Side - A&M Records, 1998
Trading Snakeoil for Wolftickets - Sanctuary, 2001
Gary Jules - Down up Down Music, 2006

La cançó escollida: Falling Awake.



La lletra de la cançó:

Eagle in the dark
Feathers in the pages
Monkeys in my heart
Rattling their cages
Found a way to blue
Another ghost to follow
Said its only up to you
It’s the hardest pill to swallow
Mmmmmhmmmmmhhhmmm
You never get to choose
You live on what they send you
You know the kind of use
Things you love will get you
One foot in the grave
One foot in the shower
There’s never time to save
You’re paying by the hour
And that’s just the way it goes
Falling awake
And that’s just the way it goes
Slipping through the bars
Aware of the danger
Of riding in the cars
Taking candy from strangers
You’re never out of hand
Never out of pocket
Super sonic man
Do you want to buy a rocket
Well that’s just the way it goes
Falling awake
Falling awake
And that’s just the way it goes
Falling awake
Falling awake
Eagle in the dark
Feathers in the pages
Monkeys in my heart
Are rattling their cages
I could learn to play the game
Learn to run the hustle
If I only had the brains
The money or the muscle

És de l'àlbum "Gary Jules" - Down up Down Music, 2006 -

Per saber més de Gary Jules, visita la seva web oficial

Porto - Braga - Guimaraes

Aquest estiu he estat a Porto amb les meves amigues. Vaig marxar amb una mica de recança perquè el dia de la sortida era la Gala 13 d'OT 2008 i no em volia perdre l'actuació de la Virginia cantant "Ben"; però, és clar, el viatge ja feia mesos que estava programat, quan encara no sabia que existia una veu ÚNICA i una persona molt especial. Bé, però anem de cara al gra. Ara es tracta que us faci un petit resum del què ha estat.
.......................................................................................................................
DIARI DEL VIATGE:



Dia 8.7.08: primer dia. L'anada.

Sortim molt aviat d'Olot en direcció a l'aeroport de Girona. No podíem fallar, aquesta vegada no podia ser diferent a les altres: ens vàrem equivocar a la sortida i ja ens veieu donant un parell de tombs per Vidreres. Sort que la torre de control es veu d'un tros lluny. Arribem amb temps suficient... Després de facturar, un bon esmorzar i cap a dins... Però, no tot sortiria "sobre rodes", ens vam tenir que esperar una estoneta... alguns passatgers ens varen dir que havien de canviar una roda... Quina sort que encara estàvem a terra!!.
Arribem a Porto, amb un guarda de seguretat molt amable que ens explica com funciona el tren-metro... i apa amunt cap a la capital!!. Aquí com a tall de comentari dir que els bitllets senzills són recarregables i el següent viatge surt més econòmic.
Baixem a la parada més propera i cap a la pensió, senzilla però amb els preus que pagarem no ens podem queixar. Visitem l'oficina de turisme, la catedral i cap avall (com Lisboa, és una ciutat de pujades i baixades, baixar cap a la ribera del riu i pujar cap a dins). Dinem en una pastisseria-cafeteria-restaurant (típics d'allà). Un menú complet per 7 euros. I després ens acostem cap a la ribera. Pujem a una barca típica (jo ben quieta per allò del mareig) i riu amunt i després riu avall.. Quants de ponts !!. És la ciutat dels ponts. Després de la passejada anem a l'altre costat de la ribera i visitem un celler de vins d'Oporto.... Busquem algun lloc per sopar (allà ho fan molt aviat), i com que estem cansades del viatge ens anem cap a la pensió a descansar una mica... Demà serà un altre dia... Però jo no podia dormir necessitava saber si la Virginia estava entre els finalistes per a la gala 14... Què vaig fer?. Enviar un sms amb FINALISTA VIRGINIA, però va venir retornat dient que no estava entre els finalistes. GRRRRR!!! Quins nervis. Ho vaig tornar a provar i un altre cop... després vaig pensar: potser estan fent el duet entre els dos amb menys vots... esperaré una mica més i ho tornaré a intentar... Aquest cop ho vaig fer a 2/4 de tres de la matinada. Quina alegria !!. Aquest cop si... Em semblava que podria dormir, però res de res, ara necessitava saber si la Sandra "maleducada" se n'anava o no... I navegant per Internet si si ... SANDRA CAP A CASA !!! Bé Bé i Bé. Ara ja podia dormir, que a les 7 ens aixecàvem i teníem un dia dur.. Bona nit fins demà


Dia 9.7.08: segon dia.

Ufff !! quina son!. Apa amunt i a la dutxa !!. La meva habitació era compartida amb tres i l'altra dues. Per tant, ens havíem d'aixecar aviat... Però, és clar, per a les altres cap problema... el meu: que quasi no havia dormit..(el perquè ja us ho he dit abans).. Baixem a esmorzar: d'on ha sortit tota aquesta gent ?. El menjador ple de gom a gom, els plats pràcticament buits.. Poc a poc els tornen a omplir. Esmorzar senzill però suficient: panets, alguna pasta dolça (típica d'allà), formatge, melmelada, i mantega (Amb sal ????, si si salada), aigua, suc de taronja i cafè de màquina. Sort que els portuguesos tenen un bon cafè. Per tant, a partir d'aquell dia en la nostra agenda hi havia una aturada per fer un cafè com cal... i a més pel preu, val la pena: 0,40 a 0,60 euros.. Aquests s'acosten als cafès d'en Zapatero.
Anem a l'habitació a preparar-nos per sortir. Decidim anar fins l'estació de Saö Bento (què bonica que és!! mireu les fotos), agafar el tren i ens acostem fins a Braga. Val la pena viatjar en tren: nous, amplis sense portes entre vagons, puntuals i barats. Una hora i "pico" de tren i ens va costar encara no 2 euros..
Arribem a Braga... i el dit al fet: un bon cafè i visitar la zona de Patrimoni de la Humanitat. Anem a l'oficina de Turisme per buscar un lloc per dinar... Després de divagar una mica decidim entrar en un restaurant recomanat per la guia Michellin (totes dubtoses pensant: "quin preu pagarem aquí?).. Res el menu 12 euros però servides com si fossim en un restaurant d'una estrella Michellin. Això vol dir: MOLT I MOLT BÉ!!. Recomanats per l'oficina, agafem el bus fins al Monestir de Bom Jesus (queda a uns 6 kms de la ciutat). Les més fortes, entre les que jo no m'hi compto, varem pujar una a una totes les escales fins arribar a dalt de tot, la Maria Rosa i jo agafem el funicular. Un bon lloc, amb bones vistes i que no cal deixar perdre la seva visita. Tornem a agafar el bus, el tren i direcció cap a casa nostra... Ai ai ai, què dic?? cap a Porto. Aprofitem el que queda de dia per continuar visitant la capital. Demà serà un altre dia. Espero que avui pugui dormir: la Virginia continua.



Dia 10.7.08: tercer dia.

Per al tercer dia, vàrem decidir aixecar-nos una mica més tard. Baixar tranquil·lament a esmorzar i, apa cap a la famosa estació a tornar a agafar el tren. Aquesta vegada el nostre destí havia de ser: Guimaraes, ciutat patrimoni de la humanitat per la seva ciutat medieval. Quan vam baixar del tren ens vam parar a fer el cafè de rigor. Però, quins preus !!: 2 tallats, una llauna de coca-cola i 2 cafès, en total 2,20 euros. El primer punt va ser anar a veure el castell medieval. MIllor dit el que quedava de castell: unes quantes pedres ben posades. No ho entenc, haurien de destinar els recursos de la Unesco per fer una mica de conservació i reconstrucció. Després vam anar a veure la ciutat medieval, tot passejant-nos pels carrers típics. És una ciutat maca i ben conservada. Amb matissos, però molt semblant a Carcasona. Després de donar tombs i tombs, ens vam posar d'acord per dinar a un dels restaurants de la plaça. Retornant cap a l'estació vam fer alguna paradeta en algun lloc interessant i de volta cap a Porto. Continuem visitant edificis i racons de la ciutat i a l'hora d'esmorzar ens acostem fins a la cafeteria del primer dia. Abans de retornar a la pensió decidim acostar-nos a un dels ponts per veure la ribera de nit... Estava tan concentrada amb la meva "dichosa" màquina de fer fotos (se'm descarrega molt ràpid la bateria i em costava molt fer fotos amb el programa de nit) que no em vaig adonar que les altres tenien POR per uns nois que estaven a prop i que la policia els acompanyava (semblava ser que era per qüestions de consum de drogues). Fins i tot, una de nosaltres, que estava cansada, va començar a caminar com si portes la cinquena marxa posada.... Uff, jo finalment vaig renunciar i vaig caminar al meu pas... De tornada cap a la nostra pensió vàrem comprar una mica de fruita (és que havíem sopat a les 8 del vespre i això no és gens normal). Totes ens vàrem concentrar a l'habitació gran, menjant fruita vam estar xerrant una estoneta i pensant una mica amb el nostre darrer dia d'estada a Porto... Bé ho deixo però continuaré... ja falta poc.


Dia 11.7.08: quart i darrer dia. La tornada.

El quart dia no teníem molta pressa. A més ens esperava una jornada llarga. Havíem d'arribar a Girona cap a la una de la matinada del dia 12, per tant, calia reposar una mica el matí. Seguint la rutina de cada dia, ens vam aixecar, dutxar i vestir, deixant les maletes a punt per al viatge. El dia no ens va acompanyar gaire, almenys per al matí.. feia un plugim d'aquells que no t'adones i ja estàs una mica moll. Vàrem dedicar el matí per a visitar quatre coses que teníem "in mente": la torre dos clérigos, una llibreria antiga amb una escalinata espectacular, l'església de Sant Francesc d'Assis (quant d'or que tenen!!. És clar estem parlant de l'empresa més rica del món). Aquell dia, com que era el darrer, vàrem decidir sobrepassar el pressupost de menjar: volíem menjar a prop de la ribera en una de les moltes terrasses que hi han. Totes elles van decidir menjar bacallà típic d'aquelles terres. Jo, havia de ser diferent (no m'agrada el bacallà com a peix... si la brendada o l'esqueixada) i vaig decidir menjar-me una dorada. Per cert !! boníssima Vam retornar a la pensió a agafar l'equipatge i "llestes" per anar a agafar el tren que ens havia de portar a l'aeroport. L'aeroport es veia molt nou i era molt espaiós i molt maco, difícil de no trobar les coses.. Vam facturar i passar els controls.. A dues de nosaltres els hi vam fer deixar alguna crema i alguna altra la van "catxar".. Vàrem dedicar l'estona a comprar algun vi d'Oporto i fer un berenar-sopar.. Quan va ser l'hora, apa a pujar a l'avió!!. Els primers moments varen ser una mica durs: molt aprop nostre teníem uns "xavals" una mica sorollosos però de seguida vàren quedar adormits. Si és que ja ho dic jo: "Molt de soroll i poca cosa més", "aquest jovent no aguanta res del que han d'aguantar"... Bé !!, en aquest cas millor així. Després d'aterrar a l'aeroport de Girona (quanta gent que hi havia a aquelles hores de la matinada!!), vinga excursioneta fins a Olot. Aquí s'ha acabat aquest viatge, amb una bona experiència, una ciutat per ser vista i amb el record a dins meu de la Virginia.

Taller de ceràmica: Peça 1

L'any passat, i aconsellada per gent que m'estima, em vaig apuntar a l'Escola d'Expressió Municipal d'Olot per aprendre una mica a treballar el fang. El grup de gent amb el caliu que es va generar entre tots i totes més la nostra "profe" em van animar a apuntar-me de nou aquest any (tot i l'exorbitant pujada de preus). Aquest any repetim tres persones i n'hi ha dues de noves. El grup és més reduït però considero que m'és una estona molt saludable i a més noto que, poc a poc, vaig aprenent. Tant l'any passat com aquest he començat creant peces a partir de la tècnica dels "xurros" i la peça d'aquest any (s'està fent) comparant-la amb la del novembre passat no té res a veure. Poc a poc, aniré posant imatges d'algunes de les peces que he fet o faré:
Peça 1: cremador d'incens (elaborat a casa amb fang que no necessita coure's)

Els records de la Teresa

L'any 1990 la vaig conèixer al lloc on treballàvem. En tot moment em va recollir amb els braços oberts, ajudant-me en tot allò que la seva saviesa em podia traspassar. Quan en algun moment, ella m'ha demanat alguna petita ajuda no he dubtat ni un pensament en oferir allò que el meu saber li servís. D'aquells dies, ha nascut una amistat que avui encara perdura... Té una riquesa infinita, un nivell cultural envidiable, una vena artística desconeguda per a molts i un cor immens. Gran aventurera i amant dels viatges... Sempre ha tingut un moment per a mi, sempre m'ha portat algun record d'aquests viatges. Aquí teniu una petita mostra:

Sant Ferriol, el seu barri: El bou.

Sardenya: gerro amb el mapa de sardenya serigrafiat

The Shins: Indie-Rock

Qui són ?

Procedeixen de Nuevo México (Alburquerque). El grup el va crear el cantant, guitarrista i principal compositor James Mercer, e bateria Jessie Sandoval i el teclista Marty Crandall (tots ells del grup Flake Music). El 1997 es va iniciar la seva trajectòria. Més tard, s'hi incorpora al grup el baix Neal Langford (component també de Flake Music). .. El 2003 Neal surt de la banda i retorna en Dave Hernandez. La banda va publicar els seus dos primers singles «Nature Bears A Vacuum» (1999) i «When I Goosestep» (2000). El 2001 publiquen el seu primer disc "Oh Inverted World” (2001), que aquí va passar sense pena ni glòria. És un àlbum molt brillant, amb melodies pop impressionants, amb harmonies vocals que fan pensar amb els Beach Boys, Zombies o els Who. És un disc que dura poc (poc més de 30 minuts) i alguns dels seus millors temes són: "New Slang", "Girl inform me”, “Know your onion” o “Caring is creepy”P. Els seus posteriors treballs són:

2002: Know your opinion (EP)
2003: So says I (EP); Chutes too Narrow
2004: Fighting in a Sack (EP)
2005: Pink Bullets (single)
2006: Phantom Limbe (single); Live at Austin City Limits
2007: Wincing the Night Away; Live Session (EP)

La seva música la podríem definir com a "indie-rock", tot i que i trobem diversos estils com el pop, el rock, alternativa, country o folk. Música alegre, refrescant.

La cançó: New Slang.



La lletra de la cançó:

Gold teeth and a curse for this town were all in my mouth.
Only, i don’t know how they got out, dear.
Turn me back into the pet that i was when we met.
I was happier then with no mind-set.
And if you’d ‘a took to me like
A gull takes to the wind.
Well, i’d ‘a jumped from my tree
And i’d a danced like the king of the eyesores
And the rest of our lives would ‘a fared well.
New slang when you notice the stripes, the dirt in your fries.
Hope it’s right when you die, old and bony.
Dawn breaks like a bull through the hall,
Never should have called
But my head’s to the wall and i’m lonely.
And if you’d ‘a took to me like
A gull takes to the wind.
Well, i’d ‘a jumped from my tree
And i’d a danced like the kind of the eyesores
And the rest of our lives would ‘a fared well.
God speed all the bakers at dawn may they all cut their thumbs,
And bleed into their buns ’till they melt away.
I’m looking in on the good life i might be doomed never to find.
Without a trust or flaming fields am i too dumb to refine?
And if you’d ‘a took to me like
Well i’d a danced like the queen of the eyesores
And the rest of our lives would ‘a fared well.

Radiohead: Rock alternatiu

Qui són ?

Radiohead és un grup anglès de rock alternatiu, format per un grup d'amics de col·legi el 1985, a la ciutat d´Oxford. Son considerats com un dels grups més vanguardistes i prestigiosos dels darrers temps.
El seu primer single, "Creep" (1992), de l'àlbum debut de la banda Pablo Honey (1993), es va convertir en un èxit a nivell mundial, a l'època que el grunge (amb bandes com Nirvana i Pearl Jam) i el rock alternatiu dominava les ràdios i els principals llistats de música, i posteriorment es va considerar a la banda com one-hit wonders.
No obstant això, la banda va aconseguir capturar l'atenció de milers de fanàtics del Regne Unit amb el seu següent àlbum, The Bends (1995), guanyant admiradors gràcies a les denses atmosferes assolides amb tres guitarres, i a l'expressiu estil de cantar (generalment en falset) del seu líder, Thom Yorke. El tercer àlbum d'estudi de la banda, OK Computer (1997), li va brindar a la banda la fama mundial i èxit crític.
L'àlbum, que parlava de temes d'alienació, ha estat aclamat com un dels millors i més influents dels anys 90.
Encara que àlbums com Kid A i Amnesiac han estat matèria de discussió entre els seguidors, Radiohead és considerat com un dels grups musicals més creatius de la seva era, atraient a múltiples seguidors als seus concerts i influint a grups i artistes de diversos gèneres. Radiohead ha tingut un sorpresiu èxit comercial, però la banda s'ha destacat per mantenir independència política i musical, malgrat treballar per a EMI, un dels més grans segells discogràfics.
L´any 2004 van publicar el disc "Hail to the thief", on el grup intenta combinar la seva electrónica i la experimentació, amb les guitarres dels seus primers treballs.
La banda publica de forma independent i sense intermediaris, el seu setè àlbum d'estudi, anomenat In Rainbows (2007). A més de treure'l en format físic (CD i vinil), el disc es podía descarregar en format digital desde la pàgina web de In Rainbows al preu que decideixi el comprador (fins i tot gratuitament).
"In Rainbows" va gaudir d´unes grans crítiques, que el van convertir en un dels discos més aclamats de la temporada.

Per què destaquen?

Un fet destacable és que la banda segueix tenint una presència molt important en la música popular encara que no deixa de desafiar les expectatives sigui publicant un àlbum electrònica avançada quan el públic s'estava esperant una nova revolució del rock o deixant que sigui el públic el qui decideixi el preu de In Rainbows. Barreja els canvis intencionats de l'art-rock dels 70 amb tocs de dub.electrònica i rock-vers-estrofa-vers. L'estil musical de Radiohead, notable per la seva varietat i experimentació, pot ser explicat pels variats gustos musicals dels seus integrants.

De qui poden estar influenciats?

Entre les primeres influències de Radiohead es trobaven bandes de rock alternatiu i post-punk com The Smiths, Pixies, R.E.M., Joy Division i Magazine. Amb els àlbums Kid A (2000) i Amnesiac (2001) la música de la banda va prendre un rumb menys convencional, amb influències de música electrònica (tals com Aphex Twin), el jazz, música experimental, la música avant-garde i la música clàssica. L'àlbum més recent de la banda Hail to the Thief de 2004, va incloure a més influències de Neil Young i The Beatles.

Algunes de les seves cançons::

Creep (es pot escoltar més avall)
Weird Fishes / Arpeggi
High and Dry
Nude

La cançó escollida: "Creep"



La lletra de la cançó:

When you were here before
Couldn't look you in the eye
You're just like an angel
Your skin makes me cry
You float like a feather
In a beautiful world
I wish I was special
You're so f**king special
But I'm a creep
I'm a wierdo
What the hell am I doing here?
I don't belong here

I don't care if it hurts
I want to have control
I want a perfect body
I want a perfect soul
I want you to notice
When I'm not around
You're so f**king special

I wish I was special

But I'm a creep
I´m a weirdo
What the hell am I doing here?
I don't belong here

She's running out again
She's running out
She run, run, run run
run

Whatever makes you happy
Whatever you want
You're so f**king special
I wish I was special
But I'm a creep
I´m a weirdo
What the hell am I doing here?
I don't belong here
I don't belong here.

Los crímenes del número primo - Reyes Calderón -

Tot succeeix a la matinada del divendres 11 de juny en el monestir de Sant Salvador de Leyre a Navarra. Aquella mateixa nit roben un sagrari i l'abat Urrutia desapareix sense deixar cap rastre. Però, al dia següent passa una cosa molt inquietant. L'arquebisbe de Pamplona rep un sinistre enviament en forma de dit humà ensangrentat junt amb una hòstia i un enigmàtic text escrit en llatí i harameu, que sembla ser una nota de rescat que exigeix a canvi de la vida del propietari del dit un valuos Lignum Crucis. Per tal d'evitar fer molt de soroll, l'abat decideix no avisar a la policia i si a un inspector de la Interpol. Res es deté, a l'endemà una jutgessa es desplaça a una ermita prop de Mendigorria per tal d'assumir la instrucció de l'assassinat de l'abat Urrutia i del mateix arquebisbe de Pamplona. Això només és el començament, formen part de la primera peça d'un siniestre i complex trenca-caps amb un rerafons de venj. La única pista: un número primo.

Cristall enverinat - Donna Leon -

L'arrest de Marco Ribetti mentre participava en una manifestació ecològica, el paper del sogre, la mort del vigilant nocturn de la fàbrica d'aquest últim, tot plegat amoïna a l'esposa de l'arrestat i filla de l'amo de la fàbrica. Ella demanarà ajuda al comissari Brunetti amic d'en Marco. L'escenari seran els canals de la Venècia, res a veure amb la cara turística de la ciutat.

Una altra novel·la de la Donna que ens endinsa a les maquinacions de la societat italiana

Carta a Virginia para su cumpleaños

MIS MEJORES SENTIMIENTOS Y DESEOS PARA TI QUE ERES LA ESTRELLA DE MI UNIVERSO

Virginia me he permitido escribirte esta carta con motivo de tu aniversario. No se si llegará a tus manos porque soy consciente que se van a escribir para ti cartas muy lindas y será difícil. Pero de ti he aprendido que hay que luchar con todo el alma para conseguir nuestros sueños.

Virginia, con tu actitud de amor, has permitido que muchas personas, entre ellas me incluyo, hayamos vivido todo esto como una de las experiencias más hermosas y maravillosas de nuestra vida. Tu actitud se transforma en algo tan mágico que permite que la luz que hay en ti se irradie a tu alrededor creando ésa burbuja que hablabas en el càsting. Tu has aceptado la responsabilidad de tus pensamientos y sentimientos, porque son tus propias creaciones. Todos tenemos el poder y el derecho, en cualquier momento, de elegir lo que vamos a pensar o sentir. Las circunstancias no crean el sentimiento; es el pensamiento el que crea las circunstancias.

Virginia, deseo que tus amigos sean aquellos que te hablan de la verdad y la sabiduría, pero no las usan como arma. Que tus amigos sean aquellos que se dedican a tu prosperidad y no a tus aparentes carencias o limitaciones. Que tus amigos sean aquellos que simplemente te permiten ser, sin juicios ni acusaciones. Permíteles que nutran tu crecimiento a su debido tiempo en lugar de hacerte ser lo que no eres. Cuando encuentres a personas que sean todo esto, aprécialos muchísimo y sé también su amigo.

El odio es el olvido del amor, la mentira es una deformación de la verdad. Yo pienso que la verdad es relativa, depende del punto de vista del observador. Correcto y equivocado, bueno y malo, son polaridades, juicios emitidos por la mente. Cómo muy bien has comentado, con otras palabras, nadie es tan notable ni suficientemente sabio para ser el juez de otra persona. Si todos contemplasen la vida tal como la has contemplado tu dentro de la academia, podrían ver que en el corazón de la vida sólo hay amor. Virginia, tu nos has ofrecido bondad por todos sitios y nosotros intentamos devolvértela multiplicada por mil (apoyándote mientras estabas dentro, apoyándote ahora que estás fuera y apoyándote cuando más lo necesites). Cuenta con nosotros.

Virginia, confía en ti y confía en la vida. Confiar es sencillamente permitir que la vida sea tal como es, es dejar marchar la necesidad de la mente de controlar la vida; confiar es ver más allà de las apariencias y abrazar cada deseo dichoso como ya cumplido. Aprendes a confiar cuando dejas marchar el miedo de la mente, con su limitada percepción de la vida. (Virginia eres auténtica, eres especial, eres diferente, eres única, eres personal, eres un rayo de luz en la oscuridad, eres un soplo de aire, eres un sonido dentro del silencio, eres TU). Mariposa azul, sólo permite a tus amigos que te hablen de su diferente perspectiva, no como consejos, sino para ofrecerte más conocimientos sobre las oportunidades de que dispones en tu nuevo camino. Te lo resumo: "el mejor consejo es no seguir los consejos de los demás, sino fundamentalmente sólo los propios".

Para terminar la carta (espero remitirla íntegra en el concurso de la marea azul), quiero expresar mi agradecimiento por cómo eres y mis mayores deseos: disciplinada para conseguir los logros, has tenido fe en cada momento para que se convirtieran en una oportunidad, inteligencia y flexibilidad para adaptarte y avanzar en medio de los cambios, sinceridad, integridad y humildad, No tengas miedo, no dejes que esa emoción te controle, sólo la debes usar para evitar el peligro. Tu música, tu voz, tu sensibilidad, son la armonia de toda la creación. Tu cantas la música, no sólo con tu voz, con tus oídos sino con todo tu ser. Con tu música, vuelvo a sonreir y a vivir con más alegría. Con tus canciones, las estrellas me hablan de la eternidad. Con tu melodía, escucho los murmullos del viento y como los grandes espíritus cabalgan sobre ellos.

Muchas felicidades de todo corazón !!. No cierres nunca tus ojos, porque de ellos salen la luz que ilumina el camino de mi vida desde el primer día que te ví en los cástings.
Mil besos y mil abrazos de alguien que te quiere por todo lo que eres
Deseo de todo corazón que ése día y los que vengan estén llenos de felicidad y amor
Autora: volcagarrotxa
Creado: 30 de agosto de 2008
Enviado a: virginia-maestro.net

Momentos Azules: En ella, con ella y para ella

Momentos de inspiración llenos de mensajes que han penetrado en mi ser interior y que, a pesar de las dificultades casi insoportables, su voz especial, su mirada transparente y su personalidad me han guiado y orientado hacia una alegría y una felicidad mayor. Estos momentos han sido fuente de inspiración y comprensión.

© volcagarrotxa (02/09/2008)

Momentos preliminares

Llegó el martes, llegó la noche, sin aviso previo, sólo apareció la luna en cielo negro oscuro. Ese día, sin tener conocimiento de ello, iba a ser diferente, iba a ser especial. Ante mi mirada apareció una muchacha, parecía tan pequeña, con unos ojos azules intensos como el mar, azules intensos como el cielo. Ese día apareció Virginia. Con su voz, con sus gestos, con sus palabras, impregnó la sala de música y dulzura. En ese instante cambió mi esencia, cambió mi vida. Fue una casualidad, podía haber desviado mi mirada a tantas otras imágenes y en cambio se detuvo sobre ella. Evidentemente, ella estaba allí para hacer realidad su sueño. Pero, ¿y yo?, ¡quién sabe por qué había reparado en ella! El destino es así. Quizás fue su voz auténtica. Quizás fue su sensibilidad. Quizás fue su fragilidad. Quizás fueron las palabras pronunciadas en medio del silencio como respuesta a ésa pregunta de unos de los allí presente. O quizás fue la suma de todas esas cualidades que despertaron en mí esa atracción visual y emocional.

Ese día, el tren del tiempo se detuvo allí y empezó una nueva forma de vivir para mí. Ese día, me di cuenta que empezaría a contar los días. Empezaba la cuenta atrás del día en que volvería a detenerme ante ella. Anduve y anduve. ¡Qué pequeño es el tiempo y qué grande es el camino a recorrer!
Desde quí podreu accedir a llegir tot el document "Momentos azules: En ella, con ella y para ella"

Justícia uniforme - Donna Leon -

A l'Acadèmia Militar de San Martino apareix un cos sense vida d'un cadet: l'Ernest Moro. Troben al noi penjat amb una corda al coll. És el fill de Fernando Moro, metge i exdiputat al Parlament. El pare i la seva exdona estan convençuts que no es tracta d'un suïcidi, però tot i així, cap dels dos mostren gaire interès per a col·laborar en la investigació. El commissari Brunetti (personatge de les novel·les de Donna Leon) comença a furgar en la carrera política del senyor Moro i el cas es comença a descabdellar quan descobreix una sèrie de detalls esfereïdors.

Atrapada i perduda (poesia dedicada a la Virginia)

Temps fa que no em sentia així.
Desitjo tant somriure com tu,
vull a estar al teu costat,
sentir tot allò que es desperta
en mi quan et veig.

Em sento atrapada i perduda,
només tinc temps per escoltar
la teva veu, la teva música.

Tot s’ha aturat dins meu.
I tu n’ets la culpable.
Sento una boja alegria
Només tinc temps per a tu,
no puc deixar de pensar en tu

Em sento atrapada i perduda,
només tinc temps per escoltar
la teva veu, la teva música.

No puc deixar de pensar en tu.
No se m’acudeix com fer-ho,
però tu m’has robat el cor,
m’he quedat atrapada en tu.
Necessito tenir-te a prop meu.

Em sento atrapada i perduda,
només tinc temps per escoltar
la teva veu, la teva música.

Necessito el temps del món.
No em faig prou amb tot l’ahir,
amb l’avui ni amb el demà.
Necessito respirar tot l’aire.
Necessito cada dia veure’t.

Em sento atrapada i perduda,
només tinc temps per escoltar
la teva veu, la teva música.

No sé que ha pogut passar,
hores d’ara no entenc res,
per què m’has enlluernat així?
M'has allunyat de tantes coses,
m’has apropat a tantes altres.

Em sento atrapada i perduda,
només tinc temps per escoltar
la teva veu, la teva música.

Autora: volcagarrotxa
Data creació: 08/09/2008