Confiar en un mateix

Què difícil se’ns fa per a uns sentir plenament que una cosa és possible i merescuda !.

Aquesta “falta de confiança” en un mateix ens converteix en persones falsament poc atrevides, ens amaguem en nosaltres i no mostrem el que veritablement som. Aquesta negativitat fa que lliurem menys del que podem. No podem parlar d’éssers humils ja que més aviat ens convertim en covards, covards per no ser capaços de mostrar-nos tal i com som, covards per deixar de lluitar per les coses que realment ens agraden o desitgem.
A l’altre costat tenim “l’excés de confiança”, allò que fa que ens convertim en personatges irreals i volem demostrar coneixements que en veritat no tenim ni estem disposats a tenir. Aquests si que s’atreveixen a tot, s’atreveixen per sobre de les seves possibilitats. A ells els hi vindria bé una mica d’humilitat.
Després de veure la dualitat de la confiança, ens preguntem: Doncs, quin és el punt d’equilibri ? Potser, hauríem de buscar el que clarament és possible i merescut. Reduir l’exigència de perfeccionisme que tenim en voler fer allò que classifiquem com a “bo” per a diferenciar-ho del que considerem com a “dolent”. Un primer pas seria acceptar-nos tal i com som i creure que totes les nostres actituds i possibilitats poden ser-nos útils. Un altre pas seria considerar que si volem confiar en nosaltres mateixos hem de saber afrontar-nos tant a l’èxit com al fracàs. Hem d’aprendre a confiar en la vida i en com són les coses.