Ens és necessari diferenciar el que vol dir “voler ser perfecte” i el que implica “ser perfeccionista”. Per què ? Mentre voler ser perfecte vol dir aconseguir la millor versió d’una cosa, ser perfeccionista representa la persona que no para de buscar la perfecció. No para perquè està convençuda de que encara pot aconseguir més, que el que hi ha encara és millorable. El “perfeccionista” s’exigeix sempre més i mai està conforme i pensa que encara pot millorar, busca un grau de perfecció que no existeix i que mai podrà aconseguir. Totes les energies que hi inverteix són envà i això fa que, moltes vegades, ni es mogui per a aconseguir-ho.
Aquesta “imperfecció” (ser perfeccionista) és va configurant en la persona des de la seva infantesa, quan se li exigia constantment i d’una forma desproporcionada. Quan aconseguia quelcom se li exigia més, i així successivament, però mai sense cap tipus de recompensa o alabança. També pot ser que aquesta característica li vingui d’una infravaloració, que des de petit se li ha valorat pel que feia i no per com era i a més sempre comparant-lo amb algú altre.
Una persona perfeccionista és algú que vol arribar a un lloc però sense viatjar ni sense interessar-li quins camins ha agafat per arribar al destí.
Una altra possibilitat és que la persona se senti insegura i es torni temerós. Aquesta persona es percep fràgil, poc valuós, vulnerable
Fins ara em considerava algú “perfeccionista”, m’exigia el màxim perquè sempre hi havia algú de l’entorn que recriminava que el que havia fet o el que estava fent no estava bé, tothom es creia capaç i amb la potestat per a atacar-me sense donar opcions a cap tipus de “defensa”. Em tiraven la seva “basura” a mi i jo havia de recollir-la, amb els trossets esmicolats del meu cor, i portar-los a “reciclar”. Ara he après que moltes vegades és l'enveja que senten per veure'm a mi tal i com sóc, sense disfrassos, que el que intento fer és el millor possible, és l'enveja perquè hores d'ara no saben ni com sóc.
S’ha acabat !! Aquesta vegada m’he dit a mi mateixa: PROU !!!. Puc buscar “ser perfecte”, puc perseguir la meva millor versió, però deixant de ser “una perfeccionista”. Vull arribar a algun lloc però aturant-me allà on vulgui, vull retratar els instants de la meva vida que em donen felicitat, vull recórrer tots i cada un dels camins que em portin al meu destí i ser conscient de tot el que he caminat, de tot allò que he après de la vida.
Aquesta “imperfecció” (ser perfeccionista) és va configurant en la persona des de la seva infantesa, quan se li exigia constantment i d’una forma desproporcionada. Quan aconseguia quelcom se li exigia més, i així successivament, però mai sense cap tipus de recompensa o alabança. També pot ser que aquesta característica li vingui d’una infravaloració, que des de petit se li ha valorat pel que feia i no per com era i a més sempre comparant-lo amb algú altre.
Una persona perfeccionista és algú que vol arribar a un lloc però sense viatjar ni sense interessar-li quins camins ha agafat per arribar al destí.
Una altra possibilitat és que la persona se senti insegura i es torni temerós. Aquesta persona es percep fràgil, poc valuós, vulnerable
Fins ara em considerava algú “perfeccionista”, m’exigia el màxim perquè sempre hi havia algú de l’entorn que recriminava que el que havia fet o el que estava fent no estava bé, tothom es creia capaç i amb la potestat per a atacar-me sense donar opcions a cap tipus de “defensa”. Em tiraven la seva “basura” a mi i jo havia de recollir-la, amb els trossets esmicolats del meu cor, i portar-los a “reciclar”. Ara he après que moltes vegades és l'enveja que senten per veure'm a mi tal i com sóc, sense disfrassos, que el que intento fer és el millor possible, és l'enveja perquè hores d'ara no saben ni com sóc.
S’ha acabat !! Aquesta vegada m’he dit a mi mateixa: PROU !!!. Puc buscar “ser perfecte”, puc perseguir la meva millor versió, però deixant de ser “una perfeccionista”. Vull arribar a algun lloc però aturant-me allà on vulgui, vull retratar els instants de la meva vida que em donen felicitat, vull recórrer tots i cada un dels camins que em portin al meu destí i ser conscient de tot el que he caminat, de tot allò que he après de la vida.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada