dimecres, 22 d’octubre del 2008

Atrapada i perduda (poesia dedicada a la Virginia)

Temps fa que no em sentia així.
Desitjo tant somriure com tu,
vull a estar al teu costat,
sentir tot allò que es desperta
en mi quan et veig.

Em sento atrapada i perduda,
només tinc temps per escoltar
la teva veu, la teva música.

Tot s’ha aturat dins meu.
I tu n’ets la culpable.
Sento una boja alegria
Només tinc temps per a tu,
no puc deixar de pensar en tu

Em sento atrapada i perduda,
només tinc temps per escoltar
la teva veu, la teva música.

No puc deixar de pensar en tu.
No se m’acudeix com fer-ho,
però tu m’has robat el cor,
m’he quedat atrapada en tu.
Necessito tenir-te a prop meu.

Em sento atrapada i perduda,
només tinc temps per escoltar
la teva veu, la teva música.

Necessito el temps del món.
No em faig prou amb tot l’ahir,
amb l’avui ni amb el demà.
Necessito respirar tot l’aire.
Necessito cada dia veure’t.

Em sento atrapada i perduda,
només tinc temps per escoltar
la teva veu, la teva música.

No sé que ha pogut passar,
hores d’ara no entenc res,
per què m’has enlluernat així?
M'has allunyat de tantes coses,
m’has apropat a tantes altres.

Em sento atrapada i perduda,
només tinc temps per escoltar
la teva veu, la teva música.

Autora: volcagarrotxa
Data creació: 08/09/2008