Petita guia dels viatges: Porto (Cap. 1)

Vista general de Porto amb el riu Duoro en un primer pla

El centre històric de Porto va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1996. Porto està situat al nord de Portugal, a uns 317 kms de Lisboa, la capital, i d'uns 118 de Coimbra. Destaca pels seus carrers medievals, els quals formen, en direcció al riu Duero, una trama túpida i irregular. La part més moderna de la ciutat s'obre a avingudes amples i places (veure fotos). 

Carrer típic del Porto històric 

Vista del centre modern de la ciutat

La catedral i el seu entorn:

El nucli antic de Porto gira al voltant de la catedral. Es troba situada a un alti anomenat Alto da Penaventosa. Té un aspecte defensiu i macís. La Sé (catedral) és una església-fortalesa d'estil romànic de transició, construïda durant els segles XII al XIV. Té dos claustres, un de romànic i l'altre de gòtic. L'interior està format per tres naus plenes de capelles barroques plenes d'ornament. D'aquestes capelles destaca la del Santíssim Sacrament amb un altar de plata. A la mateixa plaça hi trobem el Palau de l'Arxibisbe, d'estil barroc encara que d'origen medieval. No molt lluny d'aquí, trobem l'església de Säo Lorenço, popularment coneguda com l'església Dos Grilos. Aquesta església és d'una sola nau i al seu interior hi trobem un retaule del segle XVII. En el convent annexe s'hi troba el museu d'Art Sacre.

Molt aprop del Palau de la Bolsa, hi trobem lä basílica de Säo Francisco. Conserva l'estil gòtic en algunes de les seves parts però el pòrtic de la façana exterior i altres elements són d'estil barroc (cal pagar entrada que inclou la visita a la basílica i a unes catatumbes). Destaca per la recargolada decoració amb talles de fusta i per la qual varen ser necessaris més de 200 kg. de pols d'or per a recobrir la mena de gruta que hi ha al seu interior.

Igreja Säo Francisco amb el seu interior banyat d'or

També destaquen: l'església de O Carmo, el museu Soares dos Reis, l'església de Cedofeita, l'església de San Bento da Victoria.

Els enrajolats blaus

A part d'alguns edificis civils, a Porto hi podem trobar una de les estacions ferroviàries més boniques del món: la de Säo Bento, edificada sobre un antic convent benedictí. L'estació destaca pel seu vestíbul principal decorat amb enrajolats, obra de Jorge Colaçao el 1930. Hi podem veure escenes de camp i diversos episodis de la fundació i història de la ciutat. Els superiors són policroms i més petits que els de la part inferior, que varen ser esmaltats amb la típica coloració blava dels enrajolats portuguesos.

Estaçao Säo Bento amb els seus enrajolats

Tant com l'arquitectura barroca, l'art dels enrajolats és part integrant del paisatge urbà de Porto. És en el segle XIX, que les façanes de les cases de Lisboa i Porto es cobreixen d'enrajolats.

Els ponts "francesos"

Quan arribes a Porto el que més crida l'atenció d'un són els ponts. 

Ponte D. Maria Pia:

El més antic és el de D. Maria Pia, amb un únic arc metàl·lic de 354 metres, inaugurat el 1877, segons el projecte de l'enginyer francès Gustave Eiffel. Aquest pont es va destinar únicament per a trens amb una via 61 metres de l'aigua.

Ponte Dom Luis I:

Té dos pisos, l'un a deu metres sobre el riu i l'altre a setanta. Té 172 metres de llum i fou construït per la societat belga Willebroeck el 1886. Enllaça directament amb el barri de Ribeira (a la ribera del riu), escenari habitual de mercats. Ribera, laberint de carrers estrets amb sòlides casones, és la part més antiga de la ciutat.

Ponte da Arrábida:

És el més proper al mar i fou construït el 1963. Té una volta de formigó de 270 metres de llum, que el converteix en l'arc més gran del món d'aquest material. Sobre ell passa l'autopista Porto-Lisboa i la carretera de circumval·lació. L'arc superior té una longitud de 500 metres i està a 80 metres del nivell del riu.

Ponte Pênsil:

El Ponte Pênsil, oficialment anomenat Ponte D. Maria II, va ser projectat pels enginyers Mellet y Bigot. El pont va ser inaugurat el 1843. El pont tenia dos obeliscs de pedra amb 18 mts. d'alçada a cada costat. D'aquest pont, avui dia només queden dos obeliscs al marge dret del riu.

Ponte Säo Joäo:

És projecte d'Edgar Cardoso i ha de substituir el vell pont Maria Pia. És un pont ferroviari. La seva inauguració va ser el 24 de juny de 1991.

Ponte do Freixo:

És del professor António Reis i està constituït per dos vigues bessones separades de 10 metres al llarg de tota l'extensió. Es troba a l'extrem de la ciutat. Té 8 vies de trànsit.

Ponte Infante D.Henrique:

Va ser inaugurat el 30 de març de 2003. El responsable del seu disseny va ser l'enginyer Adão da Fonseca. El pont té una distància de 371 metres i un tauler de 20 metres d'ample. Es tracta d'un pont de cota alta que presenta una solució d'arc “Tipus Maillart” amb unes mides que constitueixen un record mundial i considert pels especialistes mundials com un dels més bonics del món. Està destinat a la circulació d'automòbils.

El vi de Porto

És un vi envellit i exportat des de la ciutat de Porto, produït exclusivament a la regió vinícola del Duoro. Hi ha diverses classes de ví: blanc, negre (red), negre ros (ruby), el ros (tawny).

Casa Ramos Pinto

  

Entrada als cellers i al museu de "Ramos Pinto". Un dels molts que hi ha al marge esquerre (direcció al mar) de la ribera de Duoro (Vila Nova de Gaia).

La casa Ramos Pinto va ser fundada per Adriano Ramos Pinto el 1880, quan només tenia 21 anys. Inicialment, el destí dels vins que fabricaren era per a Amèrica del Sud i, més en concret, per a Brasil. La seva expansió a Europa es va produir per la qualitat dels seus vins i pels no menys famosos cartells.

Alguns dels seus vins són:

• Ramos Pinto - Quinta da Ervamoira
• Ramos Pinto - Tawny Porto Superior
• Ramos Pinto - Lágrima Porto
• Ramos Pinto - Quinta do Bom Retiro
• Ramos Pinto - Porto vintage
• Ramos Pinto - Duas Quintas reserva
• ....

Per a més informació visiteu la seva web oficial

  

Una imatge que representa molt bé la importància dels cellers de vi de "Oporto" i que es troben a Vila Nova de Gaia, l'altre costat de la ribera (un costat tenim Porto i l'altre Vila Nova de Gaia)

La música portuguesa: el fado

El fado a través dels versos cantats manifesta la melancolia. D'aquestes veus hom es pot commoure amb els pensaments amargs que expressen les dificultats de la vida, l'amor perdut o l'emigració. Fado ve del llatí i significa destí. L'origen s'atribueixen a barris marginals. Fins i tot, s'associava a cants de prostitutes com una de forma d'alleugerar l'espera dels seus clients. Eren melodies que es cantaven en llocs portuaris decadents, a l'interior de tavernes plenes mariners.

Posteriorment, aquestes cançons es va posar de moda entre les classes aristocràtiques, que varen introduint aquests versos cantats en els seus salons nobles.

Escolteu aquest fado: "Uma casa Portugesa" d'Amalia Rodrigues:

Numa casa portuguesa fica bem 
pão e vinho sobre a mesa. 
E se à porta humildemente bate alguém, 
senta-se à mesa co'a gente. 
Fica bem esta franqueza, fica bem, 
que o povo nunca desmente. 
Uma alegria da pobreza 
está nesta grande riqueza 
de dar e ficar contente. 

Quatro paredes caiadas, 
um cheirinho a alecrim, 
um cacho de uvas doiradas, 
duas rosas num jardim... 
Um São José de azulejos 
mais o sol da Primavera, 
uma promessa de beijos, 
dois braços à minha espera... 

É uma casa portuguesa, com certeza! 
É, com certeza, uma casa portuguesa! 

No conforto pobrezinho do meu lar, 
há fartura de carinho. 
E a cortina da janela, o luar, 
mais o sol que bate dela... 
Basta pouco, poucochinho p'ra alegrar 
uma existência singela... 
É só amor, pão e vinho 
e um caldo verde, verdinho 
a fumegar na tigela. 

Quatro paredes caiadas, 
um cheirinho a alecrim, 
um cacho de uvas doiradas, 
duas rosas num jardim... 
Um São José de azulejos 
mais o sol da Primavera, 
uma promessa de beijos, 
dois braços à minha espera... 
É uma casa portuguesa, com certeza! 
É, com certeza, uma casa portuguesa!

Porto, muito obrigado pela sua bem-vidos este julho passado.