dissabte, 22 de novembre del 2008

Manolo García: Rock alternatiu


Qui és ?

Manolo García va néixer a Férez (Albacete) el dia 19 d'agost de 1955 però es va criar al barri de Poblenou de Barcelona. Les seves dues grans passions són la pintura i la música.





"El último de la fila"

El 1982 coincideix amb en Quimi Portet, quan aquest darrer tocava la guitarra per al grup "Los rápidos". De la seva unió va néixer el grup "Los burros", la llavor del que seria finalment "El último de la fila". És amb aquest darrer grup amb qui aconsegueix els seus èxits més grans, amb discos com "Como la cabeza al sombrero", "Astronomia razonable" i altres, fins que el 1998 decideixen separar-se i continuar cadascú amb la seva carrera en solitari.

Manolo García: en solitari

El mateix any 1998, Manolo García anuncia la publicació del seu primer àlbum en solitari, "Arena en los bolsillos", amb el que conseguix un rotund èxit de vendes amb una gran gira per tot el territori espanyol.

El 2001 publica el seu nou disc "Nunca el tiempo es perdido", amb qui de nou aconsegueix un gran èxit. El següent treball de Manolo García és el titular "Para que no se duerman mis sentidos". És un treball eclèctic de moltíssima i variada sonoritat, on les lletres tenen un pes propi i signifiquen un pas més cap al món més personal del músic i compositor. Aquest disc conté 16 noves cançons, una d'elles instrumental.

El maig de 2008 apareix "Saldremos a la lluvia", gravat després d'un any de treball molt acurat de composició i preproducció. Aquest treball trenca un silenci de més de tres anys i va estar gravat a Figueres (Girona) i Creta (Grècia). La producció és del mateix Manolo García i la mescla és de Neil Dorfsman (The Rolling Stones, Eric Clapton, Mark Knopler, Oasis...) a Kentucky (Estat Units) i Óscar Clavel (dos cançons) a Madrid. La masterització l'ha fet Ted Jensen (Rolling Stones, The B-52’s, Norah Jones, Talking Heads, Madonna...) a Sterling Sound (Nueva York).

Per a saber més de la vida de Manolo García, us recomano visiteu aquesta pàgina

Àlbums i cançons (en solitari):

"Arena en los bolsillos"

Prefiero El Trapecio
Carbón Y Ramas Secas
Del Bosque De Tu Alegria
Pájaros De Barro
Sobre El Oscuro Abismo En Que Te Meces
A Quien Tanto He Querido
Como Quien De Un Refresco
Zapatero
A San Fernando, Un Ratito A Pie Y Otro Caminando
La Llanura
Viernes
La Sombra De Una Palmera
Carbón Y Ramas Secas - (version 2)
Pajaros De Barro

"Nunca el tiempo es perdido"

Sin que sepas de mí
Suave, suave
Rosa de Alejandría
Somos levedad
Con los hombres azules
Vendrán días
Mientras observo al afilador
Nunca el tiempo es perdido
Por respirar
Alegre como una mosca ante un pastel de bodas
Prendi la flor
En los desiertos por habitar
Alegre como una mosca ante un pastel de bodas
Un plan

"Para que no se duerman mis sentidos"

Una tarde de sol
Para que no se duerman mis sentidos
Sobre tus pasos
Malva
Niña Candela
Sólo un poco
En una playa calma
Fragua de los cuatro vientos
Serena barca
Vive en mí un recuerdo
Ardió mi memoria
En un estanque de libélulas
Si te vienes conmigo
Eramos tarde
De libélulas
La atunara

"Saldremos a la lluvia"

Saldremos a la lluvia
No estés triste
Morder el polvo
Provincia de Río Negro
Me he sentado a esperar
Sabrás que andar es un sencillo vaivén
Tu pequeña tienda
Los críticos
Contigo me quedaría
En el batir de los mares
A lo lejos del río
Cierro la noche
Sueño 28
Sabrás que andar es un sencillo vaivén
No estés triste (Videoclip)

La cançó: "Saldremos a la lluvia"


Aquí podem sentir el laúd de Creta d'Achilleas Persidis, la lira de Stelios Petrakis i la percussió de Panagiotis (Tsico) Katsikiotis. És una cançó amb ritmes ondulants, sons acústics, amb olor i gust a la terra...Com a bon defensor de la terra (igual que jo).



Lletra de la cançó

Y si llueve saldremos a la lluvia a lavar las minas que van acumulando mugre
de palo de gallinero..
Tanta mentira, tanto fingir, tanto desastre…
Desnudos sobre el mascaron de proa.
Lamiendo con la punta de la lengua,
el tinte que desprende la máscara,.
Se arrecia el viento norte abajo telas,
calzarse botas y escribir las archas
sobre la superficie caminamos, que sobre la superficie nos salvamos.
No solo pueden ellos, y mejor si no hay motores, tenemos velas!…
no solo pueden ellos, y mejor si no hay motores, tenemos velas
Bajo nosotros, los huesos y las piedras que son los sentimientos de nuestra incierta gloria.
Y si llueve saldremos a la lluvia, a vaciar el semillero de sonrisas y esperar cosechas…
En la silla de parar las prisas, tanto correr, tanto asentir, tanto quemarse…
El viento te traerá nuevos encuentros, amores nuevos y una vida dulce… más plena cuanto menos soberbia,
Si arrecia el viento norte abajo velas, calzarse botas y elaborar archas, sobre la superficie nos salvamos desde lo más profundo respirando…
No solo pueden ellos, y mejor si no hay motores, tenemos velas… bajo nosotros los huesos y las piedras que son los sedimentos de nuestra incierta gloria.
Bajo nosotros tejidos los momentos que manan de la calma lo único que cuenta.
No solo pueden ellos.. y mejor si no hay motores, tenemos velas.
No solo pueden ellos… y mejor si no hay motores, tenemos velas…
Bajo nosotros las huellas y las piedras serán el rudimento de nuestra incierta gloria..
Bajo nosotros ceñidos los momentos que manan de la calma lo único que cuenta.

Gira 2008: Girona. El darrer concert

Fins el darrer moment vaig patir per si podria anar o no (aquell dia tenia forts dolors abdominals) però finalment vaig poder anar-hi amb la meva amiga Lourdes. Va estar una nit genial... Quin concert !!. És que en Manolo García dóna tant en els seus directes, ho viu tan intensament que al final tu acabes també com ell.. No va parar en cap moment, pujant, baixant, recorrent tota la pista, pujant a les grades, pujant sobre els equips de so, saludant a tot el món... i, no podia faltar (almenys m'hagués sabut molt greu) el seu reclam per tal que tothom ("que vulgui") lluitem, i només nosaltres ho podem fer, per a defensar la nostra terra i tots els éssers vius que hi estem.

Aquí us deixo algunes imatges (si algú les vol fer servir, si us plau demaneu-me el permís... jo també ho he fet ja que han estat fetes per la meva amiga):



visiteu també la seva web oficial, val la pena no us la podeu perdre.