Avui fa una pila d'anys -14- que vares entrar a la meva vida. Em vas omplir el meu cor d'aquella part d'alegria, d'aquell tros d'amor que li faltava. L'altra part, l'altre tros ja el va omplir la teva germana gran. Ja diuen que l'amor creix amb més amor. I això és el que va passar en mi: el meu cor es va duplicar per acollir la teva bellesa.
Et vas convertir en la meva guia, em vas emplenar el camí de pedretes perquè no em perdés. Per això en un dia tan especial per a tu, però molt més per a mi, et volia dedicar aquest poema:
Ets un oasi en el desert
d'on ve l'oratge en què t'escric.
Ets una sínia de colors
on gira i gira el meu desig.
Ets art i part de mi...
Ets el meu temps que va passant
qui dóna ritme al meu respir.
En el meu dubte ets la llum,
combat dolcíssim al meu llit.
Deu anys i sembla ahir...
Si ha fet calor, m'he capbussat
en una platja dels teus ulls.
I si fa fred, trobo recer
a la vall dolça que duu just
al centre del teu pit.
Que els déus ens deixin veure'ns envellir.
(Poema de Joan Isaac)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada