Atrapades en el mirall

Qui no ha tingut problemes a l'hora d'expressar-se en públic ?, Qui no ha sentit por per parlar davant de molta gent ? Què hi ha al darrera d'aquesta dificultat ?.

El creure que és millor està en silenci perquè la nostra opinió no té cap valor en fa pensar en la incapacitat de reconèixer la nostra pròpia vàlua, minvant així la nostra autoestima. En el meu cas, sento com si estigués dins un "corsé" que m'apreta tant i tant que m'ofega.

Les dones tenim unes particularitats en el nostre fer, que influeixen en la discreció, en la timidesa i en l'adaptació, i és el paper decisiu que juga l'estètica: Una dona ha de ser guapa !. I com mesurem aquesta bellesa física ?. Ho fem pensant que totes les dones han de tenir unes mesures "ideals", el pes perfecte, un somriure i un vestuari adequat a la moda del moment.

Dècades enrera, aquests pensaments eren molt més forts, el "corsé" ens ofegava totalment. Però, tot i que ara s'ha afluixat una mica, hores d'ara encara sentim inseguretat perquè la societat encara valora aspectes masculins com la força, la capacitat d'exigència i l'obligació de triomfar.

Quan sé que m'haig de posar davant d'un grup de persones per a parlar oralment, el fet de pensar que totes les mirades cauran sobre meu, que allà dalt estaré desprotegida i abandonada i que els altres veuran tot el nerviosisme que tinc i això farà crèixer, encara més, la por, la inseguretat i el convenciment de que estic en un nivell inferior. De vegades, aquest sentiment d'inferioritat és tan gran que qualsevol elogi no té cap efecte positiu en mi. Tot i que sé que aquesta postura interna d'inferioritat és "la culpable" de la por a parlar en públic. Tot plegat fa que em senti obligada a ser perfecta.

Si em deixés de donar ordres com: "tinc que dir més coses", "haig de mirar de no posar-me en ridícul",... m'adonaria de com sóc i tornaria a ser normal, senzilla, aprendria a acceptar els riscos, a acceptar-me tal i com sóc amb tots els sentiments que això comporta: dolor, vergonya, ràbia, dubtes, desprotecció... Què complicat és tot plegat ! Què fàcil és expressar-se aquí ! I què difícil és aplicar tots aquest raonaments !.