Qui no ha tingut problemes a l'hora d'expressar-se en públic ?, Qui no ha sentit por per parlar davant de molta gent ? Què hi ha al darrera d'aquesta dificultat ?.

Les dones tenim unes particularitats en el nostre fer, que influeixen en la discreció, en la timidesa i en l'adaptació, i és el paper decisiu que juga l'estètica: Una dona ha de ser guapa !. I com mesurem aquesta bellesa física ?. Ho fem pensant que totes les dones han de tenir unes mesures "ideals", el pes perfecte, un somriure i un vestuari adequat a la moda del moment.
Dècades enrera, aquests pensaments eren molt més forts, el "corsé" ens ofegava totalment. Però, tot i que ara s'ha afluixat una mica, hores d'ara encara sentim inseguretat perquè la societat encara valora aspectes masculins com la força, la capacitat d'exigència i l'obligació de triomfar.
Quan sé que m'haig de posar davant d'un grup de persones per a parlar oralment, el fet de pensar que totes les mirades cauran sobre meu, que allà dalt estaré desprotegida i abandonada i que els altres veuran tot el nerviosisme que tinc i això farà crèixer, encara més, la por, la inseguretat i el convenciment de que estic en un nivell inferior. De vegades, aquest sentiment d'inferioritat és tan gran que qualsevol elogi no té cap efecte positiu en mi. Tot i que sé que aquesta postura interna d'inferioritat és "la culpable" de la por a parlar en públic. Tot plegat fa que em senti obligada a ser perfecta.
Si em deixés de donar ordres com: "tinc que dir més coses", "haig de mirar de no posar-me en ridícul",... m'adonaria de com sóc i tornaria a ser normal, senzilla, aprendria a acceptar els riscos, a acceptar-me tal i com sóc amb tots els sentiments que això comporta: dolor, vergonya, ràbia, dubtes, desprotecció... Què complicat és tot plegat ! Què fàcil és expressar-se aquí ! I què difícil és aplicar tots aquest raonaments !.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada