Montserrat

Aquesta setmana farà un any que vàrem anar a Montserrat. Ens vam instal·lar al monestir benedictí de Sant Benet. Va ser la primera sortida de més d'un dia que vaig fer amb la meva amiga Maria Rosa i haig de reconèixer que va ser fascinant. Totes plegades varem respirar aires d'espiritualitat, de convivència i de naturalesa. Tot era diferent i suposo que el fet d'instal·lar-nos en un monestir, el de Sant Benet (a un 1,6 km de Montserrat), ho va permetre. Jo ho vaig viure com si es tractés d'una "gran aventura" dedicant temps per buscar informació i més informació. Tot per acabar confeccionant un petit butlletí. Després em vaig adonar que no calia tan esforç perquè a Montserrat està ple de punts d'informació. Tanmateix, no m'arrepenteixo d'haver-lo fet ja que vaig gaudir com mai quan buscava per Internet, quan ho compaginava tot. Això també va ser una "gran aventura" per a mi i em va permetre gaudir molt més de la nostra estada a Montserrat.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
DIARI DEL VIATGE:

Divendres dia 02.05.2008

De bon matí, i amb les bianyenques i olotines dins el cotxe ens posem en marxa direcció a Les Planes d'Hostoles (allà falta la número 5 - la Maria Rosa-). Un cop totes a dins (les maletes també !!!) ens dirigim cap a l'Eix Transversal (penseu que  encara no teníem el "famós" túnel de Bracons). Vam fer una aturadeta per a esmorzar una mica i agafar forces per a continuar amb el viatge. Portàvem un plànol tret del Google Maps i com us podeu imaginar entre mirar el mapa i la carretera, no podia passar res més que equivocar-nos. Mentre discutíem si "aquella" era la sortida o no, vàrem fer alguns kilòmetres més per autopista i ja està. Com que la finalitat era arribar a Montserrat no ens havíem de preocupar gaire. Ens vàrem enfilar cap a Monistrol de Montserrat. Allà una altra petita aturada per a comprar algunes coses per picar (xiclets, fruits secs, ...) i apa !! muntanya a munt. Arribem al Monestir... ens expliquen les "normes" de convivència i amb les claus a mà anem cap a les habitacions... Qui dorm amb qui ?... com que no tenim cap problema, aviat ho tenim decidit: Tura, Lourdes i Eli en una habitació i la Maria Rosa i jo en una altra. Un cop instal·lades, i amb poc temps pel tema de l'hora de dinar, ens acostem a donar un vol cap a Montserrat.

 Anem a fins al Monestir, després donem un passeig pels voltants fins a Sant Miquel i cap a dinar.

A la tarda, tornem a Montserrat. Aquí decidim arribar-nos fins a la Santa Cova. Unes caminen l'anada i la tornada i altres caminem l'anada i la tornada fent el darrer tram amb el funicular de la Santa Cova... Com que veiem que no arribem a temps per a les "vespres" decidim quedar-nos al monestir de Montserrat. Calia fer una mica d'espiritualitat també!.

Tornem cap a "casa nostra". Allà ens espera un sopar sorprenent. Coincidim amb un grup bastant animat, jo diria que molt més del que es pensàven o volien o desitjaven les monges. Ens van tenir que avisar un parell de vegades. Les converses anàvem de diferents temes socials, un d'ells va ser l'adopció. Una d'elles havia patit el tema de l'adopció amb el Congo.

Nosaltres de seguida ens varen anar a "recollir" a l'habitació. I a dormir !!!. Bé això les que varen poder. Jo res de res: fica sota els llençols jugant amb el mòbil!  Em vaig amagar sota els llenços per no molestar  a la meva companya amb la llum del mòbil. 

Apa !! ara si que tanco "els ulls". Fins demà.

Dissabte dia 03.05.2009

Bé, ja ha arribat "el demà". I quin demà !!. Ens aixequem molt aviat. Unes cap a les dutxes, altres a l'habitació... Quan estem ben arregladetes.... A esmorzar !! no no... cap a les "matines" al mateix convent del monestir... Ens volíem posar en un lloc distant que no molestéssim... però no no !!. Se'ns acosta una monja i ens diu que ens acostem cap a on són elles... Total !! Volíem estar lluny i una mica més ens posem a primera fila. Havíem decidit escoltar només "les matines" i marxar però, també, res de res. Ens quedem a escoltar la misa. Totes menys l'Eli que se'n va. Se'n va però una mica més és fica de ple dins el convent. Ja ja ja s'equivocava de porta. Jo aguantant el riure. No podia faltar al respecte a ningú.

S'acaba tot com tot el que comença. Apa cap a esmorzar i després a Montserrat d'excursió. Varem agafar el funicular de Sant Joan i varem caminar per a dalt de tot. Com que jo no estava gaire fina (per culpa de tots els meus problemes de salut) i la Maria Rosa també, varem decidir baixar una altra vegada amb el funicular. La resta varem baixar a peu per Sant Miquel. L'estoneta que ens quedà la vam aprofitar per comprar algun detallet. Varem comprar les coques típiques i jo la imatge de Montserrat (foto de dalt), un llibre sobre Sant Benet i un altre de Francesc Miralles "El quart Reich: el secret de Montserrat". Retornem al "nostre" monestir a dinar (avui hi havia una mica d'extra, suposo perquè es celebrava el bateig d'una neboda d'una de les monges), paguem la nostra estada (dinar, sopar, dormir, esmorzar i dinar per menys de 40 euros) i maletes a mà cap al cotxe. 

Ens tornem a posar en carretera i cap a Olot. Això si, sense oblidar-nos de fer una aturadeta a mig camí. Aquesta vegada escollim Amer, passem comptes de les despeses de cotxe, ens acomiadem i resumim una mica tot el que hem viscut els darrers dies. 

No volia acomiadar-me sense recordar el dia d'avui : Felicitats a totes les Montserrats!. I que hi ha millor que deixar-vos el nostre estimat "Virolai" de Mossèn Cinto Verdaguer cantat per l'escolania de Montserrat. Amb calma l'escolteu i si us animeu a cantarlo, us deixo la lletra, que és molt i molt maca:

El Virolai

Rosa d’abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel:

il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren

eixos turons per fer-vos un palau.

Reina del Cel que els Serafins baixaren,

deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,

Ciutat de Déu que somnià David,

a vostres peus la lluna s’és posada,

el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,

dels espanyols Estrella d’Orient,

sigueu pels bons pilar de fortalesa,

pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora

sens veure mai els cims de Montserrat;

en terra i mar oïu a qui us implora,

torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,

rageu del Cel al cor de mon país;

dons i virtuts deixeu-li per florida;

feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!

ditxós el cor que s’obri a vostra llum!

Roser del Cel, que els serafins voltegen,

a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,

Arbre d’encens, Palmera de Sion,

el fruit sagrat que vostre amor ens dóna

és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història

i és Montserrat el nostre Sinaí:

sien per tots l’escala de la glòria

eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel:

il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al Cel.