Sant Jordi i l'amor

L'amor és com una flor que se'ns marceix si no el cuidem. Hem de saber apreciar la seva bellesa sense oblidar-nos que cal adobar el terreny per tal que la llavor creixi forta i sana. No ens hem d'oblidar de tot el camí fet: la descoberta i el creixement de la nostra capacitat d'estimar. Cal adonar-nos de fins a quin punt ens estimem a nosaltres mateixos i, també, estimem als altres. 

Estimar és donar, no només l'emoció, sinó l'essència de la vida. Estimar és connectar la nostra capacitat de donar i apreciar cada detall de la vida. Estimar és abraçar-se, és sentir la joia d'ajuntar-se. 

Estimar és la suma de dues ànimes però deixant que cada una respiri sense ofegar-se. Estimar és contemplar la bellesa del naixement i de la mort de tots els éssers vius. Estimar és abraçar l'Univers amb els braços de la vida. En definitiva, estimar és conèixer la vida.

Maitia, nun zira? 

Nik ez zaitut ikusten
ez berririk jakiten
nurat galdu zira?
Hala kanbiatu da
zure deseina?
Hitz eman zenereitan
ez behin, bai berritan
enia zinela!
Ohikua nauzu
ez nauzu kanbiatu
bihotzian beinin hartu
eta zu maitatu.
Aita jeloskor batek
dizu kausatu.
Zure ikustetik
gehiago mintzatzetik
hark nizu pribatu.

On ets, estimada?
No et veig
ni tinc notícies teves,
potser t'has perdut?
potser ha canviat
el teu designi?
Em vas prometre
una i altra vegada
que eres meva.

Sóc la de sempre,
no he canviat,
el meu cor
va decidir estimar-te a tu.
Un pare gelós
és el responsable de tot.
Ell em priva
de veure't
i parlar amb tu.

Sant Jordi 2009