No a la vergonya: "Atrevir-se a ser un mateix"

Per què sento vergonya ?.
Els entesos defineixen la vergonya com una resposta emocional a una percepció negativa d'un mateix. El sentiment de culpa sorgeix quan valorem negativament un acte que hem fet ("He fet una cosa malament"); en canvi, la vergonya sorgeix quan valorem negativament alguna cosa d'un mateix. Però, també cal que algú ens miri i que nosaltres pensem que també ens fa el mateix judici negatiu respecte a nosaltres. Ostres, com de complicat és això !. Si, si, sembla difícil però com de fàcil és sentir-la.
Però, que s'hi amaga darrera la vergonya ?. La resposta la trobem en la gran exigència que hom s'imposa: "Jo hauria ser de tal o de qual manera". I és quan ens comparem amb aquest "ideal" i ens adonem que estem lluny d'assolir-lo que ens valorem negativament. Hauríem de veure que ningú és infal·lible, fort, segur,... tots tenim les nostres mancances, les nostres misèries. Per a allunyar-nos de la vergonya cal reconèixer que som imperfectes, fal·libles. Però això no vol dir que no siguem dignes.
Aquest sentiment hauria d'anar acompanyat d'una altra actitud: "cal atrevir-se a ser un mateix", sense tenir por a que algunes persones ens rebutgin ja que sempre hi haurà algú que ens acceptarà tal i com som: hem de tenir més respecte per a nosaltres mateixos.
Moltes vegades, som molt més durs en nosaltres mateixos que ho serien els altres. Si ens mostrem tal i com som, segur que trobem una estima impensable que ens calmarà les nostres ferides.