Una llegenda viva

Paolo Cesare Maldini

Dies enrere em vaig trobar llegint una notícia que m’ha portat la tristesa al meu interior: Paolo Cesare Maldini es retirarà a finals de temporada.

No parlaré del seu palmarès esportiu. D’això ja hi ha un munt de pàgines web que em parlen, unes més encertades que d’altres, unes més detallades que d’altres,... però totes fetes amb l’admiració que senten molts per la seva trajectòria esportiva.

Maldini es va convertir en el meu ídol de futbol. Els que em coneixen es preguntaran però no era en Laudrup ?. Em sap greu però no. De Laudrup li admirava l’elegància amb què jugava la pilota, semblava un “senyor” dins el camp, sense despentinar-se. Laudrup era la intel•ligència 100% pura dins un camp de joc. En canvi, Maldini representava i representa l’esforç, la lluita, el treball amb dosis d’intel•ligència. Maldini ha treballat i contínua treballant per l'equip, essent conscient que amb el seu esforç individual, li arribaria la seva recompensa personal i la de tot l'equip. Era i és suficientment intel•ligent per saber donar el màxim de si mateix. Un jugador entregat als seus colors: el Milà, on va debutar allà l’any 1985, el 20 de gener, quan tenia 16 anys i jo 20.

Encara recordo les fotos dels cromos, les fotos amb la seva, aleshores, novia: Adrianna Fossa (model veneçolana) i que després es convertí en la seva esposa per allà el 1994. Fa poc em vaig assabentar que tenia dos fills: en Christian i en Daniel, i que el fill gran té reservat el número 3 del seu pare. Perquè els entesos diuen que té fusta de crack, però també he vist a Youtoube un video del petit de 5 anys i quina coordinació que té!. Quina sort !, el nom de Maldini el sentiré tota la meva vida i podré gaudir veient-los jugar. Si arribo a la vellesa, continuaré gaudint dels Maldini’s. Perquè estic segura que hi arribaran. Amb un pare que té molt clar que ningú regala res, que un s’ho ha de treballar durament i amb una mare que, també, segur que pensa igual (ja que si no fós així, no sé si ell se n’hauria enamorat).

En la vida familiar

El futur i el passat

El futur i el present

En definitiva, Maldini és un exemple dins i fora dels camps de joc. S’ha mantingut fidel a les seves creences, ha sabut mantenir la seva vida privada, tal i com ha de ser. Si no, pensem en nosaltres mateixos... Eh que no pregonem als quatre vents la nostra vida... tots tenim una professió i tots tenim una vida i cada part de nosaltres l’hem de preservar. És un mirall al qual tots ens hi hauríem d’aturar un cop al dia. És una persona que s’ha convertit en famosa sense fer gens d’escàndol, sense fer pràcticament gols (uns 7), sense fer cap declaració polèmica o fora de to. No ha tingut cap embolic (no cal dir noms, però tothom conèixer aquests mal anomenats “mediàtics” que surten a la premsa “rosa” perquè han sortit de copes, han tingut accidents, problemes de parella,...), ni per sortir de nit ni per “embolicar-se” amb alguna dona. Això si, la premsa no els hi interessa. És clar ! deuen pensar que és avorrit perquè no els hi dóna peix per menjar. Ja sabem que la bona notícia no es ven.
Paolo ha tingut la virtut de deixar de ser el fill de Cesare i convertir a Cesare en el pare de Paolo. Per arribar a jugar més de 1.000 partits també ha tingut la sort de cara pel que fa a les lesions (cap trencament muscular, cap distensió de lligaments). Però, Maldini ho ha tingut tot: tècnica, s’ha sabut cuidar, intel•ligent, descansar per poder rendir, lluitar contra les temptacions (que segur que n’hi ha hagut, especialment, de dones). Alguns poden pensar que no se sap tot, però si no expliqueu-me com una persona pot anar a buscar plaer a altes hores de la nit i al matí està fet una fera en els entrenaments. I tot això, és així perquè sinó hauria portat la cinta de capità tants i tants d’anys. Deu ser, perquè ell no ha fallat al grup de persones que han passat pel Milà en tots aquests anys. Jo em quedo amb una frase seva: “He jugat centenars de partits, però el més bonic no és el nombre de partits que juguis, si no jugar-los tots amb la mateixa camiseta. En el Milà he trobat tot el que un jugador vol perquè per a mi el Milà és el màxim”.